Us donem la benvinguda a El Didal Roig!

L’objectiu és crear peces pràctiques, alegres i tan sostenibles com sigui possible. I també per jugar!

Cada peça és feta amb màquina de cosir i els acabats estan fets a mà amb cura, no pas cercant la perfecció, sinó trobant el que fa única cada peça. La combinació de robes, colors i formes dona molt de joc, sobretot a les bosses de roba, on nanses, bossa i butxaca varien segons cada creació.

I qui és El Didal Roig?

Sóc l’Agnès, una guia turística que ha gaudit de la seva feina els darrers catorze anys, però que ara ha decidit passar de l’internacional al local. Tot i que seguiré viatjant i passejant amb qui ens visiti, vull ser tan conseqüent com pugui amb les meves creences: reduir la petjada de CO², comprar als comerços del meu barri i evitar l’ús de l’economia de plataforma on els drets dels treballadors no estan garantits.

Amb la il·lusió que aquesta sigui la primera de moltes visites, aniré compartint coses noves, creant per intentar fer evolucionar la manera com consumim cap a un futur més sostenible.

Quines son les meves eines?

Treballo amb dues màquines de cosir. Una me la va regalar la meva àvia molt abans que no sabés cosir i l’altra és una Toyota (sí, com els cotxes) fabricada el mateix any que jo i comprada a Grenoble quan hi passava els hiverns, no fa tants anys.

Els fils dormen a la caixa dels fils de la iaia Teresa. La vaig trobar fa poc i el meu petit caos va desaparèixer. Hi tenia un munt de didals… ara ja sé per què: uns per l’estiu i uns altres per l’hivern!

Tisores, fils, agulles i pincetes deixades per sempre pel meu pare o comprades al Clot-Camp de l’Arpa, amb algunes escapades a altres botigues de la ciutat.

Ja heu conegut les mascotes?

Els pit-roigs que m’acompanyen en aquest viatge són dibuixos de les meves nebodes Abril i Martina. En Matteo també hi va posar el seu granet de sorra amb una idea que mai se m’hauria acudit.

Un tastet